Les noies i nois escoltes, els del 'cau' de Sant Pere ja varen fer esforços per convidar a tothom qui vulgués venir-hi. El temps, com el pais, ara plou i ara hi torna. Tanmateix varem fer una bona colla i a l'hora de la missa, en ramon Bufí, va tenir prou audiència a les pregàries. Una coral espontània i uns escolans sense acadèmia varen omplir aquelles velles partes de música celestial.
La rifa... passada per aigua.
Però l'àpat, un dinar compartiot amb els millors enginys culinaris de cada família, un exit, una varietat que ja voldria cada dia el bullit, o es diu Bulli ?.
Després, entre tots, mentre la quitzalla es repartien els caramels per a fer calaix per anar a Alemanya, els pares i les mares, escombravem i recolliem les estances.
Ah !, per cert... quin goig de cuina vailets ! Convida a tornar-hi...
